El Consell ha dit prou al conflicte generat per la Vall d’Albaida i ara decretarà el tancament de la planta de transferència de Bufali, on els 34 pobles de la Vall aboquen encara el fem abans d’emportar-se’l a l’abocador definitiu. S’han acabat el diàleg i les negociacions del Consell amb la Mancomunitat. Vicente Tejedo, el Director General de Qualitat Ambiental –de quina qualitat ambiental parla?- posarà en marxa la maquinària legalista davant la insubmissió dels ajuntaments de la nostra comarca, perquè diu que ja està bé d’excuses que no l'han de convéncer, que tots els ajuntaments han d’estar en el Consorci de Residus 'sí o sí' i que han d’acatar les ordres de la superioritat. Com en són, de democràticsm aquells senyorets de la capital! Com que s’han quedat sense diners, ara miren d’aconseguir-ne d’on siga. Encara ho intentaran augmentant abusivament la taxa del fem als ciutadans.
A falta de saber quina serà la resposta dels jutges davant els recursos presentats pels ajuntaments i per nosaltres, els ciutadans, la qual esperem en justícia que serà favorable als interessos de la nostra comarca, els ajuntaments s’han de mantenir ferms en la seua actitud de rebutjar la imposició d’una ordre de canvi del pla de tractament del nostre fem, molt més barat que no el que ens vol imposar el Consell, més respectuós amb el medi ambient i més eficient en tots els aspectes. Però és que encara que fóra el tractament de residus del Consorci al mateix preu que el nostre, sempre hem cregut que els serveis públics de l’aigua, de la recollida del fem o del que siga, han de seguir sent públics. De sobra sabem què passa amb els macro-muntatges com EMARSA, BRUGAL, TRAGSA, etc. Quan un servei públic es privatitza apareixen els abusos dels propietaris, la corrupció i els problemes en la seua eficàcia. Quan més a prop dels usuaris un servei, més fàcil és de controlar, i quan són les administracions públiques les que han de respondre davant dels ciutadans, més fàcil és, o hauria de ser, llevar-se de sobre els polítics que no fan com cal la funció de servir al poble.
La nostra Mancomunitat ja va aprovar fa prop de 14 anys el Pla de Minimització del fem de la comarca, es va licitar en març de 2001 i es va adjudicar en novembre del mateix any. Un pla comarcal que promet acabar de completar-se satisfactòriament en un futur pròxim si l’autoritat del Consell no interfereix i guanya el conflicte legalment, encara que no legítimament. Difícilment s’aconseguirien per part del Consorci de Residus els objectius que la nostra Mancomunitat té fixats: la recuperació d’un 68% dels residus generats per la població, la reducció de les quantitats de fem generades per habitant, la recuperació del material de rebuig per retornar-lo al cicle natural, el reciclatge d’allò reciclable i l’eliminació dels residus irrecuperables de la manera més segura i sense perjudici per al nostre medi ambient. Però sobretot, allò més inconcebible és que des de València se’ns vulga imposar un tractament i eliminació del fem a un cost molt superior al que paguem ara a la Vall i, a més, sense cap avantatge respecte al pla que la comarca de la Vall d’Albaida té acordat i encetat satisfactòriament. Preu que ens imposarà el Consorci a banda del cost de la recollida i transport que haurà de continuar fent-se des dels nostres pobles com fins ara.
La protesta ja s’ha encetat fa uns mesos i fins ara la resposta ciutadana contra les intencions il·legítimes del Consell ha estat ben contundent, els ciutadans increpen les autoritats per la seua política privatitzadora generalitzada, adés la sanitat, ara l’educació i demà la gestió per una empresa privada d’amiguets dels governants. Centenars de persones han eixit al carrer, comencen a penjar una bossa de plàstic plena als balcons i estan molt decidides a no pagar la taxa que els vol cobrar el Consorci de Residus. La Vall d’Albaida ha alçat la veu contra un nou abús de les autoritats autonòmiques, la Plataforma del Fem ha comprovat que la comarca respon a la seua crida d’indignació. I la veu ciutadana serà ben difícil de fer callar si és ben forta. Què s’hauran cregut aquells 'señoritos' de València?
Com que s’han quedat sense diners, ara miren d’aconseguir-ne d’on siga. Encara ho intentaran augmentant abusivament la taxa del fem als ciutadans.
