dimecres, 13 de març del 2013

Insubmissió ciutadana contra la taxa del fem del Consorci (Vilaweb 11/03/2013)

El Consell ha dit prou al conflicte generat per la Vall d’Albaida i ara decretarà el tancament de la planta de transferència de Bufali, on els 34 pobles de la Vall aboquen encara el fem abans d’emportar-se’l a l’abocador definitiu. S’han acabat el diàleg i les negociacions del Consell amb la Mancomunitat. Vicente Tejedo, el Director General de Qualitat Ambiental –de quina qualitat ambiental parla?- posarà en marxa la maquinària legalista davant la insubmissió dels ajuntaments de la nostra comarca, perquè diu que ja està bé d’excuses que no l'han de convéncer, que tots els ajuntaments han d’estar en el Consorci de Residus 'sí o sí' i que han d’acatar les ordres de la superioritat. Com en són, de democràticsm aquells senyorets de la capital! Com que s’han quedat sense diners, ara miren d’aconseguir-ne d’on siga. Encara ho intentaran augmentant abusivament la taxa del fem als ciutadans. 

A falta de saber quina serà la resposta dels jutges davant els recursos presentats pels ajuntaments i per nosaltres, els ciutadans, la qual esperem en justícia que serà favorable als interessos de la nostra comarca, els ajuntaments s’han de mantenir ferms en la seua actitud de rebutjar la imposició d’una ordre de canvi del pla de tractament del nostre fem, molt més barat que no el que ens vol imposar el Consell, més respectuós amb el medi ambient i més eficient en tots els aspectes. Però és que encara que fóra el tractament de residus del Consorci al mateix preu que el nostre, sempre hem cregut que els serveis públics de l’aigua, de la recollida del fem o del que siga, han de seguir sent públics. De sobra sabem què passa amb els macro-muntatges com EMARSA, BRUGAL, TRAGSA, etc. Quan un servei públic es privatitza apareixen els abusos dels propietaris, la corrupció i els problemes en la seua eficàcia. Quan més a prop dels usuaris un servei, més fàcil és de controlar, i quan són les administracions públiques les que han de respondre davant dels ciutadans, més fàcil és, o hauria de ser, llevar-se de sobre els polítics que no fan com cal la funció de servir al poble. 

La nostra Mancomunitat ja va aprovar fa prop de 14 anys el Pla de Minimització del fem de la comarca, es va licitar en març de 2001 i es va adjudicar en novembre del mateix any. Un pla comarcal que promet acabar de completar-se satisfactòriament en un futur pròxim si l’autoritat del Consell no interfereix i guanya el conflicte legalment, encara que no legítimament. Difícilment s’aconseguirien per part del Consorci de Residus els objectius que la nostra Mancomunitat té fixats: la recuperació d’un 68% dels residus generats per la població, la reducció de les quantitats de fem generades per habitant, la recuperació del material de rebuig per retornar-lo al cicle natural, el reciclatge d’allò reciclable i l’eliminació dels residus irrecuperables de la manera més segura i sense perjudici per al nostre medi ambient. Però sobretot, allò més inconcebible és que des de València se’ns vulga imposar un tractament i eliminació del fem a un cost molt superior al que paguem ara a la Vall i, a més, sense cap avantatge respecte al pla que la comarca de la Vall d’Albaida té acordat i encetat satisfactòriament. Preu que ens imposarà el Consorci a banda del cost de la recollida i transport que haurà de continuar fent-se des dels nostres pobles com fins ara. 

La protesta ja s’ha encetat fa uns mesos i fins ara la resposta ciutadana contra les intencions il·legítimes del Consell ha estat ben contundent, els ciutadans increpen les autoritats per la seua política privatitzadora generalitzada, adés la sanitat, ara l’educació i demà la gestió per una empresa privada d’amiguets dels governants. Centenars de persones han eixit al carrer, comencen a penjar una bossa de plàstic plena als balcons i estan molt decidides a no pagar la taxa que els vol cobrar el Consorci de Residus. La Vall d’Albaida ha alçat la veu contra un nou abús de les autoritats autonòmiques, la Plataforma del Fem ha comprovat que la comarca respon a la seua crida d’indignació. I la veu ciutadana serà ben difícil de fer callar si és ben forta. Què s’hauran cregut aquells 'señoritos' de València?

Com que s’han quedat sense diners, ara miren d’aconseguir-ne d’on siga. Encara ho intentaran augmentant abusivament la taxa del fem als ciutadans.

Fuente: Ximo Urenya. Vilaweb 11/03/2013

diumenge, 10 de març del 2013

Moltes gràcies a tots i totes!


Moltes gràcies a tots i totes que ahir dissabte van participar en la convocatòria de la Plataforma del fem front a la abusiva taxa del fem i el Consorci de residus!

Adjuntem el text del manifest que vam llegir al final de la manifestació



LA GENERALITAT HA DE RECTIFICAR


El Consorci de Residus que aglutina les comarques de la Vall d’Albaida, la Safor, la Costera, la Canal de Navarrés i la Vall de Cofrents ha de rectificar. Millor dit, la Generalitat Valenciana ha de rectificar pel bé dels valencians i les valencianes, per a evitar quedar en evidència i fer el ridícul governant contra la ciutadania. 

NO ES POT LEGISLAR D’ESQUENA AL POBLE. Per molt legítim que siga el que volen fer, que no és el cas. En este context, crida poderosament l’atenció el fet que la Generalitat vulga beneficiar els amics en contra d’un col·lectiu ciutadà amplíssim. Un president autonòmic no pot callar i governar contra el poble. Ha de parlar i sobretot ha d'actuar. 

El malestar ciutadà pel Consorci és enorme. I si bé hi ha polítics (?) que n'estan a favor, cal pensar que la seua postura obeeix a pressions polítiques, com han deixat anar alguns dels que, en certs moments, s’han pronunciat a favor d’un Consorci que ens vol atracar a veïnes i veïns afectats. 

Veïns i veïnes, QUE QUEDE CLAR, no estem en contra de la recollida del fem i de fer-la selectiva, SINÓ DE LA POLÍTICA NEFASTA QUE ELS POLÍTICS VALENCIANS VOLEN APLICAR-NOS. Provoca rubor el desvergonyiment amb què volen incrementar el rebut per a fer exactament el mateix que fins ara. Quan han dilapidat tots els diners públics en obres faraòniques. Mentrestant, la sanitat i l’educació s’han convertit en els grans damnificats per la falta de recursos. Després de robar-nos de dia i de nit, ara que les arques estan buides, l’única solució sembla ser atracar al poble, a les veïnes i veïns, als ciutadans i ciutadanes. Però la massa de gent que vota i calla, esta vegada no esta per la labor de deixar fer als polítics el que els done la gana. Perquè no són de fiar. Per això DEMANEM, EXIGIM que es respecte l’acord-marc firmat l'any 2005 per tots els partits polítics, en què s’exclou la Vall d'Albaida del Consorci, i que es respecte el seu PLA DE MINIMITZACIÓ, que no contradiu en res la legislació mediambiental. 

Finalment, cridem el conjunt de la ciutadania a penjar bosses de fem als balcons de les nostres vivendes per a simbolitzar la nostra protesta i rebuig a totes les actuacions que, en contra de les persones, s’estan fent des de les institucions públiques que tenen l’obligació d’estar al nostre servei.

Ontinyent, a 9 de març de 2013






dijous, 7 de març del 2013

El Consell renuncia al vertedero de Llanera para no asumir el coste de 100 millones (Levante EMV 07/03/2013)


La menor generación de basura y la existencia de otros espacios "hacen innecesaria" la planta

07.03.2013 | 02:09
La macroplanta de tratamiento de residuos urbanos y vertedero de basuras que se ha previsto construir en Llanera de Ranes (la Costera) está más muerta que viva. Ese proyecto, valorado en alrededor de cien millones de euros, se concibió allá por el año 2005, cuando se creó el Consorcio de Residuos que trata las basuras de la Safor, la Vall d'Albaida, la Costera, la Canal de Navarrés y el Valle de Ayora. 
Pero aquellos eran otros tiempos y hoy ya se admite que esa instalación no va a ejecutarse. En primer lugar se han planteado muchas dudas sobre su financiación y, especialmente, sobre la posterior amortización del dinero necesario, que se había previsto para un periodo de veinte años. En segundo lugar, la planta de Llanera de Ranes se diseñó para un volumen anual de basura (alrededor de 300.000 toneladas) que ya ha quedado desfasado porque la crisis ha reducido la generación de residuos. Y, además, el Consorcio de Residuos de las cinco comarcas antes citadas ha comprobado que existen otros lugares donde se podrían enviar las basuras durante al menos varios años, de manera que tiempo habrá, dependiendo de cómo evolucione la crisis, para buscar instalaciones. 
En la actualidad los residuos se llevan a la planta de tratamiento de Fontcalent, en Alicante, pero también están disponibles instalaciones como la de Guadassuar, Llíria o Quart de Poblet. Por si todo eso fuera poco, la Confederación Hidrográfica del Júcar ha informado negativamente sobre la posibilidad de construir la planta de Llanera en una parte de los terrenos adquiridos.
Si, como se apunta, finalmente la planta de Llanera no se construye, la primera consecuencia sería la eliminación de la partida presupuestaria destinada a amortizar su construcción y puesta en funcionamiento, un dinero que, como el resto del presupuesto del Consorcio, sale del recibo que pagan todos los ciudadanos. Los cálculos apuntan que seguir llevando la basura a vertederos ya construidos podría suponer una reducción de entre el 20 y el 30 por ciento en el recibo que el Consorcio cobra por el tratamiento de la basura, que en la mayoría de los municipios se sitúa entre los 60 y los 80 euros por vivienda.
Ante esta nueva situación, algunos partidos ya han empezado a tomar posiciones. La semana pasada dirigentes del PSPV-PSOE de la Safor, la Vall d'Albaida, la Costera y la Canal de Navarrés se reunieron en Ontinyent para solicitar al Consell de la Generalitat que mueva ficha y articule el procedimiento legal que permita refundar el Consorcio de Residuos, de manera que se puedan establecer planes zonales de un ámbito más reducido. Así, aprovechando las infraestructuras ya construidas, como la planta de transferencia de Ròtova, los municipios o las comarcas podrían gestionar directamente sus residuos.
También desde que el PP llegó a la alcaldía de Gandia se ha venido criticando la gestión del Consorcio. El alcalde Arturo Torró ha solicitado en varias ocasiones llevar la basura a otras plantas y no construir la de Llanera de Ranes por considerar que esa inversión es desorbitada y no acorde con la actual coyuntura económica.