Esta setmana es va celebrar
una interessant taula redona sobre gestió de residus a Carrícola
a l'Aplec ecologista del País Valencià. Per als que no vàreu assistir, farem un resum d'aquelles qüestions més importants que es
van tractar:
Els companys d'Acció Ecologista Agró van fer un respàs històric de la situació de la
gestió dels residus al País Valencià recordant-nos quin és el model actual de
la Generalitat basat en grans infraestructures repartides pels 13 consorcis
creats (com el que s'ha volgut imposar a Llanera per exemple) i incineradores.
Per a contextualitzar la situació, ens presenten les dades de tractament i eliminació de la comunitat al 2011 (últim any del que aporten dades diferenciades per plantes). Com a mitjana tenim: 4,5% de fem recuperat – 25% per al compost i un 63,8% de rebuig (el que va a l'abocador). Un 63,8%, que està molt lluny de l'exigència de la UE per al pròxim any 2015, del 44%.
Aquest model es contraposa al recollit al Pla de Minimització de la Vall d'Albaida, o el que ens proposen des de AE Agró. L'alternativa presentada es basa en:
- Millorar l'eficàcia de les plantes per recuperar més materials i millorar la qualitat del compost (esmena orgànica). Max. 44%
- Separar en origen la matèria orgànica i la resta no reciclable.
- No més infraestructures que pagarem la ciutadania (com ara les incineradores)
- No cremar i tirar a l'atmosfera
- Reduir, mitjançant campanyes com la de les bosses de plàstic.
Ho comparem amb les dades corresponents de la planta d'Algimia
d'Alfara, infraestructura que per la grandària del territori que serveix i per la tipologia de la planta, si ens serviria com a bon exemple. Aquesta planta, per contra, dona uns percentatges del 31,6% de rebuig, ja per baix del 44% exigit. Es pot veure ací el vídeo de la nostra visita a la planta d'Algimia.
Per a mostrar-nos el model explicat per AE Agró i explicar el procés de recollida
selectiva porta a porta, la taula contava amb dues tècniques de la
comarca de la Segarra, a Catalunya, on funciona un model molt semblant al proposat al Pla de Minimització de la Vall d'Albaida i que la Generalitat no ens deixa implementar.
El procés del porta a porta consisteix en què la tria del fem es realitza a casa, amb cinc separacions: vidre, envasos i paper/cartó, als que ja estem acostumats, més dos més: la fracció orgànica i la resta del rebuig. Esta última separació, encara que a la Segarra es realitza des de ja fa una dècada, es tracta d'una exigència de la Unió Europea per a què siga implantada com a molt màxim este any pròxim (2015). Ja ens queda poc per a evitar les sancions pertinents pel seu incompliment.
Aquestes fraccions es treuen a la porta de casa segons un calendari establert i que es pot veure a la fotografia de dalt.
Un model molt senzill que redueix el volum de rebuig en posar-se més èmfasis en la separació en casa, i que encara està en les nostres mans aplicar ací a la Vall si ens mobilitzem el suficient.
És clar, tal com es concloïa a la taula redona, que no és solució definitiva, perquè esta passa per més accions, com la reducció dels residus en origen, l'eliminació de materials no biodegradables, la millora dels objectes per a què tinguen major durabilitat i l'eliminació d'embalatges apostant, per exemple, pel retorn dels envasos de nou.